dimarts, 11 de març de 2014

no anar a la piscina.

Estiu del 93.
Dissabte a la tarda. Una amiga i jo estem assegudes al terra del menjador de casa dels meus avis. 
Ja fa una estona que plou moltíssim.
El carnet de cartó de la piscina arrugat reposa a la butxaca de darrere dels pantalons curts.
El so de la pluja es barreja amb la veu de la meva amiga que em diu que ara em toca a mi tirar els daus.
Les rajoles estan fredes i comencen a supurar humitat.
Hem acabat de berenar, encara tinc el gust de la xocolata i al meu costat hi ha un plat ple de molles.
De tant en tant s'escolta un tro. M'aixeco i m'acosto al vidre. El meu alè l'entela. Ho aprofito i amb el dit dibuixo una cara somrient. La meva amiga s'impacienta.
-Et toca, va!
Se sent un altre tro. Miro la meva amiga.
-Juguem a veure qui aguanta més estona sota la pluja?
La meva amiga s'aixeca de cop i obrim la porta i sortim al pati. El cel s'il·lumina. Un tro més proper. Les gotes de pluja són enormes i a l'instant ens quedem ben xopes.
Riem.
Fa una olor brutal a terra mullat i a tempesta d'estiu de no poder anar a la piscina.
El cel es torna a il·luminar.
-Comptem si la tempesta està a prop! 1, 2, 3, 4!
-Vas molt ràpid!
El cel sembla que es trenqui. la meva amiga es tapa les orelles.
-Està molt a prop!
Riem i botem i ens traiem les xancletes. Les pedretes del pati se'm claven a la planta dels peus.
A través dels núvols s'escola un fil de llum. Les gotes ja no són tan grosses.
-Quin gust tenen?
Alço el cap i trec la llengua. Veig la meva àvia a través de la finestra de la seva habitació del pis de dalt. Ella no ens ha vist. Agafo el braç de l'amiga.
-Entrem!
Obrim la porta del menjador, rellisquem i seiem a terra.
Ens hem deixat les xancletes a fora.
La meva àvia baixa les escales i ens mira.
-Com és que esteu xopes? Que heu sortit a fora?
Se'ns escapa el riure i miro la meva amiga i els seus peus descalços i penso que cap de les dues ha guanyat, que hem entrat al mateix temps i que acabo de descobrir que tinc una còmplice d'aventures.
I que, si no podem anar a la piscina, juntes ens inventarem alguna proposta millor.